La definició de dislèxia és força àmplia pels diversos símptomes que cobreix. Bàsicament, la dislèxia és una discapacitat d’aprenentatge d’origen lingüístic. És un terme paraigua per a un conjunt de símptomes que apareixen en persones amb dificultats d’aprenentatge específiques i certes habilitats lingüístiques, principalment la lectura. Tot i així, sovint també comporta dificultats amb l’escriptura, l’ortografia, la consciència fonèmica i altres habilitats del llenguatge.
Sovint és una comorbiditat amb altres trastorns d’aprenentatge com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, o TDAH, entre d’altres.
La dislèxia acompanya la persona tota la vida, però pot manifestar-se de manera diferent segons l’edat. Per exemple, un adult dislèxic pot tenir dificultats diferents de les que tenia de petit, i a l’inrevés. Pot afectar l’èxit acadèmic d’un infant i la productivitat o l’estabilitat laboral d’un adult.
A vegades, una persona es veu tan afectada pel seu trastorn d’aprenentatge que necessita adaptacions especials, suport específic, intervencions o educació especial.
Quines són les causes de la dislèxia?
La causa exacta de la dislèxia és desconeguda, però s’han detectat diferències en l’estructura, la funció i el desenvolupament cerebral. Encara cal més investigació per poder donar més suport a infants i adults dislèctics per part de famílies, mestres i metges.
Sembla que hi ha un component genètic en la dislèxia, ja que acostuma a aparèixer en diverses persones d'una mateixa família.
El que sí que està demostrat és que la dislèxia no és causada, ni està relacionada, amb la manca d’intel·ligència, esforç o ganes d’aprendre. Les intervencions adequades, com mètodes pedagògics i exercicis a casa, poden ajudar els estudiants amb dislèxia i altres dificultats d’aprenentatge a progressar i aconseguir l’èxit acadèmic.
Com de comuna és la dislèxia?
Segons l’Associació Internacional de Dislèxia, aproximadament el 20 % de la població dels Estats Units mostra símptomes de dislèxia. Encara que no tots reuneixen els requisits per a l’educació especial, poden tenir dificultats notables amb l’ortografia, la lectura, la consciència fonològica, el processament del llenguatge, la confusió de paraules similars i l’expressió escrita.
Com es diagnostica la dislèxia?
La dislèxia s’identifica sovint a l’escola, quan la criatura té problemes de fluïdesa lectora o dificultats amb el llenguatge escrit. Aquesta situació pot fer sospitar els docents, que deriven l’alumne a una valoració per saber si hi ha dislèxia o alguna altra dificultat d’aprenentatge. De vegades, són els pares qui detecten problemes i sol·liciten una avaluació per detectar la dislèxia.
Un adult pot consultar el seu professional de salut mental o metge de capçalera pel que fa a dificultats amb la lectura o l’escriptura i ser derivat a proves específiques.
L’avaluació bàsica de dislèxia consisteix en activitats i qüestionaris, també per a famílies i, a vegades, docents. Això permet elaborar un perfil i obtenir un diagnòstic. La intervenció primerenca millora les probabilitats d’èxit escolar; per tant, com més aviat es detecta la dislèxia, millor.
Tipus de dislèxia
Hi ha quatre tipus de dislèxia:
- Dislèxia fonològica – O dislèxia auditiva o disfònica. Dificultat per vincular lletres i síl·labes escrites amb els sons corresponents i per desxifrar-los.
- Dislèxia superficial – O visual o diseidètica. Problemes de processament visual que dificulten reconèixer paraules senceres. Pot dificultar memoritzar i aprendre paraules noves.
- Dèficit de denominació ràpida – Dificultat per anomenar automàticament i de forma ràpida números, lletres, objectes o colors. El processament neuronal és lent i triga més a recordar els noms quan els veu.
- Dislèxia de doble dèficit – Dificultat tant per anomenar sons com per al processament fonològic. La majoria de persones amb dificultats lectores tenen aquest tipus de dislèxia.
Quins són els símptomes de la dislèxia?
La dislèxia és una discapacitat d’aprenentatge específica que pot manifestar-se de moltes maneres diferents en les habilitats del llenguatge. Tanmateix, alguns dels signes més habituals inclouen:
- Problemes de lectura en silenci o en veu alta o ambdues – Incapacitat per entendre les paraules i dificultats en el reconeixement de mots.
- Dificultat amb la comprensió lectora i la retenció.
- Escriptura i lectura lentes i feixugues.
- Problemes amb l’ortografia. Potser saben com s’escriu una paraula però no poden escriure-la correctament.
- Eviten llegir i activitats que impliquen molta lectura.
- Proporcionen paraules o noms mal pronunciats i tenen dificultats per trobar i rimar paraules.
- Inverteixen lletres, paraules o xifres en paraules, frases i seqüències.
Un infant amb dislèxia pot tenir dificultats per aprendre a parlar o per aprendre les lletres i els sons. Aprendre idiomes estrangers també pot ser molt difícil.
Les matemàtiques són una altra àrea difícil per a la persona dislèxica. Pot tenir problemes per memoritzar dades numèriques i operar correctament.
Com es tracta la dislèxia?
La dislèxia acompanya la persona durant tota la vida. No desapareix amb el temps, però amb el suport adequat pot arribar a llegir i escriure amb eficàcia. Identificar-la i actuar aviat millora molt les possibilitats d’èxit, ja que així es poden començar abans a desenvolupar les habilitats necessàries per superar dificultats. Mestres i professionals formats en teràpies dislèxiques són molt valuosos.
El suport a casa també és clau, amb teràpies i orientació a càrrec de la família o la persona cuidadora.
Algunes adaptacions poden ser útils, com programari de text a veu, enregistradores digitals, ampliar el temps als exàmens o fer proves orals en lloc d’escrites.
La dislèxia pot ser de per vida, però no és una condemna. Amb el suport i les intervencions adients, les persones amb dislèxia poden tirar endavant i tenir èxit en gairebé tot el que es proposin.
Preguntes freqüents
Què fa una persona dislèxica?
Una persona amb dislèxia té dificultats amb la lectura, però també amb altres habilitats com l’escriptura, l’ortografia i, fins i tot, l’expressió oral. Els infants dislèctics acostumen a ser intel·ligents i esforçats, però els costa relacionar lletres amb els sons, sobretot en llegir o escriure. Poden invertir paraules o xifres dins d’una paraula, frase o seqüència. També poden tenir dificultats per processar verbalment la informació i no entendre del tot el que se’ls diu.
Quin és un exemple de persona dislèxica?
Una persona dislèxica pot llegir molt a poc a poc o haver de fer més esforç que els altres per entendre el que llegeix. Pot invertir lletres o xifres, de manera que «ara» es llegeix com «arn» o «1648» com «1486». De vegades, les paraules es fusionen i es perden els espais. La comprensió i la retenció poden fallar, però quan algú li llegeix el contingut, la comprensió millora.
Què provoca la dislèxia?
La dislèxia pot comportar problemes d’autoestima i de conducta si no es tracta. Una persona sense diagnòstic pot patir ansietat, manca de confiança, baixa autoestima, agressivitat, problemes de comportament i fracàs escolar, fins i tot aïllar-se de la família, amistats i docents. Pot arribar a la vida adulta sense saber llegir bé, cosa que limita el seu potencial.
Quina és la forma més comuna de dislèxia?
La dislèxia fonològica és la més habitual. Fa que la persona tingui dificultats per descompondre els sons del llenguatge, per llegir paraules o per associar sons i símbols.
En què pot necessitar ajuda una persona amb dislèxia?
Les persones amb dislèxia poden necessitar ajuda per llegir i escriure. Els recursos d’accessibilitat, com el reconeixement de veu o el text a veu, aplicacions com Speechify o enregistradores poden ser útils. El teclat pot facilitar-li molt escriure, més que paper i boli. Els audiollibres també són una bona opció per llegir llibres.
